n. 15

mig plena
 o  mig buida 
 

 

 

 
 

Tanmateix, es mou

En l’anterior edició, aquesta revista es preguntava si la Funció Pública començava a moure’s. Ara comencem a tindre respostes. Respostes que no són clares i rotundes. S’ha mogut la Funció Pública? En cas afirmatiu, cap a on?
La signatura el 23 de desembre de 2003 de l’Acord de Mesa Sectorial per tots els sindicats, excepte CSIF, ha significat un canvi en la tendència de negociació dels darrers anys. S’han trencat tabús ben arrelats entre els polítics gestors de la funció pública, i la signatura d’un acord de legislatura, encara que limitat a pocs temes, fa que la negociació tinga un marc racional: un acord general durant un període llarg i negociacions sobre les concrecions al llarg de la seua vigència.
Respecte dels tabús trencats, cal recordar que no fa tant que el llavors conseller espetava que cobrar la paga extra completa era “il·legal”. O l’escepticisme amb què van ser rebudes les propostes de STAPV-Iv de creació de complements nous, com a fòrmula legal per a pagar les pagues extres.
No tot és bo i perfecte. Ni molt menys. Allioli Intersindical analitza l’acord i trau a la llum els seus defectes, mancances i perills. Els concursos continuen a marxa de caragol i els responsables de la malifeta han estat premiats pel nou equip polític. Les oposicions es gestionen amb els vicis de sempre: nomenant tribunals únics per a torn lliure i promoció interna, a pesar de la petició sindical unànime que foren separats. Per tot això, al Sindicat se li presenta una feina immensa de control i reivindicació al llarg d’aquesta legislatura.
 

 

 

mig plena o mig buida 

 

Escàs entusisme entre treballadores i treballadors per l'acord entre Administració i sindicats

L’Acord de Mesa Sectorial del 23 de desembre de 2003 contempla l’inici de la reducció de la jornada de treball, l’obtenció de més dies de vacances per anys de serveis i l’acostament de la percepció de les pagues extres completes. Aleshores, per què les treballadores i els treballadors no l’han rebuda amb entusiasme?

La resposta s’ha de buscar en les pròpies limitacions del text respecte de les aspiracions dels treballadors i treballadores. Després d’anys de pèrdua constant de poder adquisitiu, la jornada laboral setmanal de 35 hores i les pagues extres completes han esdevingut reinvindicacions bàsiques per a la immensa majoria de les treballadores i els treballadors, per la qual cosa l’acord sap a poc. Un acord que s’assembla a la botella mig plena, que també està mig buida. Tot depén de la perspectiva des d’on es mire.
 

Retribucions

En termes retributius, l'acord de la Mesa Sectorial de la Funció Pública de 23 de desembre de 2003 significa augmentar els conceptes retributius que es perceben per les empleades i els empleats públics de la Generalitat. El text no s’acaba d’entendre, ja que contempla percentatges sobre l'anualitat del complement de destinació (CD), però la traducció és que un 3,33% del CD anual equival a un 40% de l’import mensual del CD. Així, es cobrarà el 40% de l’import mensual del CD en les pagues extres i, a més, una paga del complement compensatori en març i setembre dels anys i pels imports següents: en 2004, el 20% del CD; en 2005, el 40%; en 2006, el 60%, i en 2007, el 80%. Això fa un total del 120% del CD. 
S’avança així en l’aspiració de percebre les pagues extres completes, encara que no s’aconsegueix la totalitat del seu import en 2007. Queda per aconseguir aproximadament la meitat de l’import, quasi tot el complement específic.
Un dels punts més rellevants és que l’acord incorpora un complement compensatori amb la consideració de component del complement específic, i modifica el Decret 99/95, que regula les retribucions. Gràcies a això, els imports es consolidaran, en la paga extra, o en el nou complement. Per tant, encara que en 2008 no s’arribara a un nou acord per augmentar les retribucions, els imports retributius recollits en l’acord es continuaran percebent indefinidament.
L’acord no permet sumar les millores retributives dels acords que eventualment es signen en l’Estat, sinó que les millores es restaran de les quantitats a cobrar per l’Acord valencià. D'aquesta manera, del complement compensatori es restaran les quantitats que, en concepte de complement de destí, es perceben junt amb les pagues extraordinàries de juny i desembre.
L’acord obligarà els signants a ajornar la reivindicació de les pagues extres completes fins 2007, una situació idèntica a la que es crea amb la jormada laboral de 35 hores en còmput setmanal.

Jornada laboral, un poc menor

En 2004, la jornada d’estiu s'estableix entre l’1 de juny i el 30 de setembre. En 2005, serà de 33:45 hores o de 36:15 hores, respectivament, en comptes de 35 i 37:30 (és a dir, 1:15 hores menys). En 2006, eixa reducció d’una hora i quart també s’aplicarà a la jornada setmanal des de l’1 de maig al 31 d’octubre (en maig i octubre la jornada serà de 36:15 hores o de 38:45 hores, respectivament). A partir de 2007 la jornada setmanal serà de 36:15 hores o de 38:45 hores, respectivament, excepte els quatre mesos de jornada d’estiu, que es reduirà en 2:30 hores.
S’aconsegueix, per tant, la jornada de 35 hores en còmput anual. És una reducció horària important, la primera aconseguida en l'àmbit de la Generalitat. Cal subratllat que aquest avanç s’aconsegueix ara gràcies a aquest acord i no al PAVACE (Pacto Valenciano por el Crecimiento y el Empleo, signat entre UGT, CCOO i el Govern Zaplana), que només va suposar un baló d’oxígen per al Govern Valencià. El PAVACE, subscrit al marge de la negociació de la Mesa Sectorial, determinava que la jornada de 35 hores en còmput anual estaria en marxa abans de finalitzar 2004. La realitat és que aquesta reducció no s'implantarà fins 2007. Es demostra que la signatura d'acords al marge de la Mesa de negociació oficial és inútil.
Cal reconéixer que no s’aconsegueix la jornada de 35 hores en còmput setmanal, com s'exigia en les mobilitzacions de 2002 i 2003, una reivindicació que sempre ha defensat STAPV-Iv. Per ser exactes, la jornada setmanal mitjana real en 2007 serà de 35:37 hores i de 38:07 hores, respectivament. [Aquestes reduccions es reflectiran en el Decret 34/1999, de forma que seran permanents.]

Vacances com l’Estat

A partir de 2004 les vacances anuals establertes en el Decret 34/1999, s’incrementen, de forma que amb una antiguitat complerta de quinze anys de serveis, hom tindrà dret a un dia més de vacances. Amb una antiguitat de vint anys, dos dies més. Amb una de vint-i-cinc, tres dies. I amb una de trenta anys, quatre dies. S’aconsegueix així l’aplicació a la Generalitat Valenciana del règim de vacances establert per a l’Administració de l’Estat.
La nova regulació suposa un aconseguiment important, encara que no s’ha acceptat la proposta de STAPV-Iv, que permetia gaudir d’un mes continuat de vacances de data a data.

Grups de Treball: ja veurem

L’acord estableix la creació de Grups de Treball paritaris per a estudiar, discutir i elaborar propostes sobre conciliació de la vida familiar (flexibilitat horària per a les empleades embarasades i implantació d’Escoles Infantils, entre d'altres); adaptació o canvi de lloc de treball per al personal amb incapacitat laboral sobrevinguda, i absentisme laboral.
De l’STAPV-Iv ha partit la iniciativa de crear aquests grups de treball. Però cal estar atents i vigilants. L'administració pot acceptar els grups de treball (el nou nom de les meses tècniques) per a estudiar millor un assumpte, però també pot ser una estratègia per a oblidar-se d’un assumpte. Les noves iniciatives no comporten cap compromís de resultat efectiu.

El que volia l’Administració
 
La durada de les comissions de serveis establertes en el Decret 33/99, s’entendrà referida únicament als llocs de treball provists per concurs. Per tant, els llocs proveïts per lliure designació no tindran limitació temporal. A canvi d’això, durant la negociació el Sindicat va aturar l'intent de l’Administració d'allargar les comissions de serveis per a les places per concurs fins als tres anys, ¡i prorrogable! Així, les comissions de serveis tindran un any de durada, prorrogable per un altre i, a partir d’eixe moment, s'haurà de convocar el concurs.
L’altre assumpte que va posar damunt la taula l’Administra-ció fou la modificació de l’article 17 del Decret 33/99, de forma que la nova redacció segueix quasi literalment com l’article corresponent de l’Estat en els seus dos primers paràgrafs. No varia massa el text antic, sinó que es tracta d’una mena de refundició, però s’elimina qualsevol referència a les borses de treball i a l’obligació de superar almenys un examen de l’últim procés selectiu d’una categoria per a formar part de la borsa de treball d’eixa categoria. Ara cal negociar de nou una ordre de borses, que regularà realment l’accés del personal interí.
El punt que va alçar més ampolles va ser la previsió sobre els llocs que podien ser ocupats per funcionaris interins. En un principi, no podran nomenar-se ni contractar-se persones interines en llocs amb funcions de direcció (caps), excepte en llocs de caps de secretaria. Excepcio-nalment, però, els llocs de caps podran ocupar-se amb personal funcionari interí (els contractats laborals temporals queden exclosos) quan no siga possible cobrir-los amb personal funcionari de carrera. En eixe cas s'informarà la Comissió de Segui-ment a posteriori. El Sindicat pretenia que la comunicació de la pretensió de nomenament de personal interí en llocs de caps fora prèvia al nomenament, i no al revés.
Es regula finalment els llocs de treball en els quals podrà nomenar-se o contractar-se personal interí, i només es permet l’excepció quan “no siga possible” que un lloc l’ocupe una persona funcionària de carrera. L'Administració haurà de justificar aquesta impossibilitat o no podrà nomenar cap persona interina. La redacció, per tant, és correcta; les seues intencions, ja veurem.
STAPV-Iv ha anunciat que estarà atent al desenvolpuament d'aquests aspectes en la Comissió de Segui-ment i exigirà que es clarifiquen tots i cadascun dels casos.

 

L'avaluació del lloc de treball: una necessitat que cal exigir 

El personal de l'Adminis-tració del Consell està suportant amb major o menor incidència unes condicions laborals inacceptables fruit de la deixadesa i de la desídia de l'Administració que no compleix amb les seues obligacions en matèria de seguretat i salut laboral. 
La Llei 31/95 de Prevenció de Riscos Laborals, exigeix que la prevenció s’integre en l’empresa i que s’ analitzen les condicions laborals amb l'objecte d'avaluar i controlar els riscos per a la seguretat i salut de les treballadores i dels treballadors. Obligació que s’arreplega també al Decret 123/2001, que aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció de Riscos Laborals en l'àmbit de l'administració de la Generalitat Valenciana i dels seus organismes autònoms.
A hores d’ara no sols no s’ha fet aquesta avaluació, sinó que un dels agents fonamentals per a la seua realització, els Serveis de Prevenció, encara no estan constituïts plenament en l'Adminis-tració Valenciana. El Sindicat exigeix la constitució immediata d'aquests Serveis, que haurien d’haver-ho estat a 31 de desembre passat.

La salut que volem

La defensa de la salut laboral i la prevenció de riscos laborals és una qüestió prioritària. El nostre propòsit és aconseguir que el treball siga una font de benestar personal i col·lectiu, una activitat que faça créixer i desenvolupar a les persones físicament, psíquicament i moralment. I per açò, cal canviar de manera sensible les condicions de treball. El Govern Valencià no pot continuar enganyant-nos ni encobrint l'incompliment permanent de la Llei i la seua responsabilitat davant dels autèntics riscos que s'estan patint o es poden sofrir. Hem de forçar un canvi en la política de seguretat i salut laboral de l'Administració. Els centres de treball s'han de transformar en llocs segurs i amb unes condicions materials adequades a la tasca corresponent, la seua organització ha de fomentar relacions saludables per tal que el treball siga també un lloc de creixement personal i col·lectiu, socialment vàlid i de qualitat.

Una justa exigència

De seguretat i salut, tots els treballadors i treballadores en saben. Per açò, necessitem la implicació de tot el personal en esta matèria. Si l'aportació tècnica dels Serveis de Prevenció és bàsica, si la potenciació dels comités i delegats de Seguretat i Salut Laborals són necessaris, la condició sine qua non perquè puguem fer camí i convertir el malestar en reivindicació, és fent-se escoltar davant l'Administració.
Per això, cal que les treballadores i els treballadors façen força per fer realitat l’avaluació de riscos en un procés participatiu d'obtenció d'informació per a identificar i avaluar la seua magnitud i extensió, la qual cosa permetrà decidir les mesures preventives a adoptar. També cal adoptar de manera immediata mesures preventives front als danys que ja són una realitat: malalties relacionades amb la càrrega física, en particular els problemes musculoesquelètics (associats a la mobilitat restringida i a les males postures); molèsties relacionades amb el lloc de treball (taula, cadira, ordinador, etc.); malestar per les condicions ambientals, com il·luminació o condicions climàtiques (ventilació, humitat i temperatures de fred-calor inconvenients) i el soroll; patologies produïdes pels riscos psicosocials (depressions, angoixes, estrés, burnout o la síndrome d'estar cremat, i l'acaçament psicològic en el treball o mobbing. Cal fer menció especial dels accidents laborals, ocasionats per la utilització de màquines i ferramentes, la manipulació de productes i materials químics i com no, els accidents in itinere i aquells relacionats amb els desplaçaments que ha d'efectuar el personal que per a realitzar les seues funcions han d'utilitzar cotxe propi o oficial. 
Un argument nou i definitiu es suma a la nostra demanda, la recent aprovació de la Llei 54/2003, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals, que determina la implantació d’un Pla de Prevenció amb l’avaluació de riscos laborals i la planificació de les activitats preventives com a data límit als sis mesos de la seua publicació.
Per això, us animem a participar en la campanya d’escrits de reclamació que ha encetat el Sindicat.

Allipebre

Les juntes de personal denuncien la repressió contra l’activitat sindical

Davant el degoteig constant d'agressions sindicals silenciades o intencionadament poc divulgades, volem denunciar públicament la tendència repressora del Govern del Partit Popular. Fa poc ha eixit de la pressó una de les dues persones comdemnades després de sis mesos de tancament perquè les seues activitats sindicals han sigut denunciades tendenciosament i jutjades des d'una posició de connivència política.
L'activitat sindical està regulada per Llei, és un dret que tenim les treballadores i els treballadors i que ens hem guanyat durant molts anys de lluita, des dels temps de la Revolució Industrial a poc a poc i fent front a tota mena d'entrebancs. L'actual Llei de Llibertat Sindical pot quedar en paper mullat si els responsables polítics continuen avalant comportaments antisindicals en les empreses i, sobretot, en l'Administració Pública.
Així doncs, la Junta de Personal dels Serveis Centrals de la Generalitat Valenciana vol divulgar aquesta situació a fi que es frene i per tant que acabe per sempre la persecució sindical.

Assemblees en centres grans. I en els menuts?

STAPV-Iv sol visitar tots els centres on és possible acudir. Alguns centres estan atesos permanentment a través de les seccions sindicals, ubicades en general en els centres amb major nombre de treballadors i treballadores. La majoria dels centres, però, no disposen de seccions sindicals. Aquest són principalment l'objectiu de les nostres visites. El Sindicat ha aprovat en el seu recent Congrés que l'atenció personalitzada en tots i cadascun dels centres és un objectiu bàsic per als pròxims quatre anys. L'aposta és, per tant, acostar el Sindicat el més possible a tot el personal. Alhora, cal que el personal també aprofite les eines de comunicació que té a l'abast: el telèfon, per supost, però també la consulta de la pàgina web i els correus electrònics. Estar al dia també depén de tu.

Caps d'unitat i negociat: la història inacabable

Quan ja fa prop de dos anys que es van publicar els concursos de caps d'unitat i de caps de negociat d'Administració General continuen sense tindre una data de resolució clara. A mitjans de gener dos comissions avaluadores de sengles concursos de cap d'unitat continuaven sense comunicar a la Direcció General d'Administració Autonòmica la seua proposta de persones adjudicatàries. En el cas dels concursos de caps de negociat, la cosa és, si cap, pitjor. Es baralla la data d'1 de març com a primera data possible per a prendre possessió, si més no, els caps d'unitat. Els caps de negociat, si pot ser, també, però ningú no ho assegura. Encara tindrem sort i s'afanyaran, ni que siga per les eleccions!

Treballadores i treballadors a preu de saldo

Els concursos de caps de negociat, per cert, ens han revel·lat una dada molt significativa de fins quin punt l'Administració valora el seu personal. Fins a un 30% de les persones concursants tenien una titulació universitària i un 10% en tenen dues. Curiosament, no sempre coincideix amb les que tenen un grau consolidat superior: la forta competència interna, la forma d'estructurar els concursos i gestionar la promoció interna (potser caldria dir de no gestionar-la), ha impedit a aquestes persones eixir del nivell mínim d'auxiliar. 
En comptes d'aprofitar el capital humà que treballa per a la Generalitat, ens trobem amb l'obstaculització constant de la promoció interna, per tal de disposar a preu de saldo de personal funcionari sobrequalificat per a la faena que té encomanada.

Abans del Pla d'Estabilitat, l'Oferta de 2000

La tradicional lentitud en la gestió, unida al rebombori provocat pel Pla d'Estabilitat, ha fet passar desapercebut que les oposicions convocades en el primer trimestre de 2003 continuaven endavant. Així, en els propers mesos s'espera el començament de les proves d'accés al grup A d'Administració General (el primer examen tindrà loc el 21 de febrer) i la convocatòria de la prova de l'oposició per a la promoció interna del grup D al C. Prèviament s'hauran publicat les puntuacions del concurs de promoció interna del mateix grup (cap a finals de gener).
Per cert que en els grups A i B, l'han tornada a fer. No contents amb la “massacre” que van fer l’any passat, ara nomenen un tribunal únic ¡per a cinc convocatòries!

Celebrat el II Congrés de STAPV-Iv

STAPV-Iv va celebrar els dies 13 i 14 de desembre el seu segon Congrés a Gandia. Congrés que arriba en un moment magnífic, ja que ha passat de ser el quart sindicat en l'àmbit de la Generalitat Valenciana, amb un 15% de la representació, a ser el tercer, amb més d'un 20% en les últimes eleccions celebrades. Alhora, Intersindical Valenciana torna a ser el Sindicat més votat en l'àmbit de la Mesa General de la Funció Pública.
El Congrés ha aprovat dues ponències: la primera, de caràcter intern, sobre l'organització del Sindicat i l'ordenació dels seu recursos. La segona, de caràcter extern, sobre l'acció sindical passada i la que cal dur endavant els propers quatre anys. Han participat en el Congrés 55 delegats i delegades, que representen l'afiliació de totes les seccions sindicals esmentades, que alhora provenen de les comarques de tot el País Valencià. STAPV compta actualment amb prop de mil afiliats.

< anar al començament | index ensenyament públic | All-i-Oli | Principal >