Allipebre
Un pla de pensions, novetat més destacada del nou acord de condicions laborals de les Corts Valencianes
El 24 de juliol passat la Mesa de les Corts Valencianes refrendava el nou acord de de condicions laborals del personal al servei de la institució. La secció sindical del STAPV-Iv de les Corts mostra la seua satisfacció pel fet, que ha culminat una llarga negociació.
L’Acord manté la clàusula de revisió salarial i les pagues extra completes, així com una assegurança de vida i invalidesa que ja constaven en l’anterior acord. Com a novetat, cal destacar dos aspectes: el primer és que les vacances anuals seran en tot cas de 31 dies, siga quin siga el mes en què es prenga, o la modalitat (tot seguit, o en períodes fraccionats) en que es gaudisca. El segon, l’establiment d’un Pla de Pensions en que les Corts aportaran 6 milions i mig de pessetes el 2001, 54.000 Euros (9 milions de PTA) el 2002 i 72.000 Euros (12 milions de PTA) el 2003.
El Sindicat recorre el Decret de Salut Laboral
Prop d’un any després d’haver sigut aprovat en Mesa General, a mitjan juliol es va publicar al DOGV el Decret de Salut Laboral de la Generalitat Valenciana. L’STEPV-Iv ha recorregut davant els tribunals aquest decret, per entendre que discrimina el sector docent, perquè els delegats i delegades només poden exercir el seu manament en hores no lectives, quan en la resta de sectors no es fa cap distinció, així com pel repartiment de delegats, que fa que el primer sindicat (22% de la representació) tinga 54 delegats i que el quart (15% de la representació) només en tinga 4.
Publicades quasi totes les convocatòries de l’Oferta Pública d’Ocupació de 1999
Durant el mes d’octubre s’han publicat moltes convocatòries de procesos selectius de l’Oferta de 1999, sobretot d’Administració Especial. En aquest moment falten per convocar procesos de promoció interna de diversos grups i col·lectius, per les vies de llocs barrats i regularització, també d’Administració Especial.
L’STAPV-Iv, també a la Diputació de València
Un grup de treballadors i de treballadores de la Diputació de València han arribat al convenciment que hi ha "altres maneres de fer sindicalisme". Per eixe motiu han format la secció sindical de l'STAPV-IV durnat l’estiu passat. Ara mateix, s’està en procés de presentar la secció, i el propi Sindicat, a tot el personal de la Diputació i dels seus organismes autònoms.
Relacions de Llocs de Treball de 2001
La Direcció General de la Funció Pública no compleix amb el que va firmar en juliol: durnat el mes de setembre s’havien de negociar i publicar les Relacions de Llocs de Treball de la Generalitat. Ja estem en octubre i res de res, ni tan sols tenim idea de quan es convocarà la Mesa Sectorial que les ha de negociar.
Les guarderies, ara centres educatius
La conselleria de Cultura va prometre enviar als sindicats l’esborrany de la normativa que ha de transformar les guarderies en centres educatius. Tanmateix, el document està parat a expenses d’una reunió del Ministeri amb les conselleries d’Educació de les CCAA, en la qual s’ha de consensuar les normes bàsicques en aquest cicle educatiu. S’erspera que durant el mes d’octubre es remeta als sindicats l’esborrany del document, per a la seua negociació abans de final d’any.
La funcionarització comença a caminar en octubre
Si es compleixen les previsions (amb Funció Pública mai no se sap), durant el mes d’octubre es publicarà l’ordre de convocatòria dels nous processos de funcionarització. Es funcionaritzaran més de 2000 persones, de les quals 1700 són personal subaltern. El Sindicat està d’acord amb la metodologia (cursos selectius, com en la primera funcionarització), i en la durada dels cursos del 92% del personal (grups C, D i E). No ho està en la durada proposada per als grups A i B, ja que es proposa reduir les hores a 50 i 40, respectivament. La proposta del Sindicat és que tinguen la mateixa durada que els cursos realitzats com a conseqüència de la Llei 1/1996 (Llei dita de funcionarització).
¿El personal de Justícia estrenarà Estatut?
El Ministeri de Justícia està treballant en l’elaboració de l’estatut del personal de l’Administració de Justícia. Se està basant en l’acord al que arribaren el Ministeri i els territoris autònoms amb competències en la matèria en Canàries -el famós acord sobre la modernització de la Justícia. El document està disponible en la nostra pàgina web.
Treballa, però segur
Aquest antic eslògan d'una de les primeres campanyes de prevenció d'accidents laborals que, alguns i algunes encara tenim gravat a la memòria, no ha fet mossa en els hereus dels valors polítics i socials dominants d'aquella època, aquells que, dissortadament, ara regeixen l'Administració de la Conselleria de Sanitat. En els recents acords de la Mesa Sectorial de Sanitat que han aprovat la dotació de personal dels Serveis de Prevenció de Riscos Laborals s'aplica el criteri de dedicar 34 minuts per treballador i any per als exàmens de salut, en contra d'allò que diu el Reglament dels Serveis de Prevenció i de la pròpia Ordre de la Conselleria on s'estableix, respectivament, que el personal d'institucions sanitàries és personal de risc i que el temps de dedicació ha de ser de 68 minuts per treballador i any.
Sanitat: privatitzar l’Atenció Primària
El PP vol privatitzar l'Atenció Primària a la comarca de la Ribera, però cal preguntar-se si la iniciativa ha sigut de la Conselleria de Sanitat o de la pròpia empresa que gestiona l'Hospital de la Ribera. En el primer cas, podria establir-se la premissa de què el resultat de la privatització de la gestió de l'Atenció Especialitzada és tot un èxit assistencial i econòmic i, per tant, cal estendre el model. De ser així, el PP està demostrant una miopia política incomprensible per no llançar als quatre vents els resultats del primer any de funcionament del model; però, no tan sols el cost per habitant i any, que tots sabem que són 34.000 pessetes, sinó també les despeses ocasionades per les derivacions que des d'altres Àrees de Salut es fan a l'Hospital de la Ribera, en detriment de l'adequada dotació de recursos dels propis serveis sanitaris públics, i dels ingressos que hipotèticament ha de rebre la Conselleria de la UTE, per l'atenció de la població de la Ribera en altres Àrees de Salut. L'altra possibilitat a considerar, que la iniciativa siga de l'empresa gestora, obeeix òbviament a què l'empresa vol incrementar els beneficis, assumint mes serveis i, de pas, controlar la demanda de serveis des de Primària. Això ens fa pensar que hi ha una incompatibilitat entre el patró assistencial dels professionals d'Atenció Primària i els objectius financers de la UTE. Nosaltres es quedem amb aquesta última hipòtesi.