Després d'un llarg període de decadència pel que fa a l'ús social del valencià, en novembre de l'any 1983 es va publicar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià; aquesta va fer possible un nou marc de convivència entre els valencians i la seua llengua i va crear grans expectatives al si del País Valencià: per fi el valencià estaria present en l'escola, en l'administració pública i en els mitjans de comunicació.
El poble valencià havia declarat el valencià llengua oficial del seu territori, i en aquell precís moment, adquiria un compromís per convertir el valencià en una llengua d'ús normal, en una llengua útil i necessària per a tot, imprescindible per a estudiar a l' escola, per a accedir a la major part dels mitjans de comunicació de masses, per a relacionar-se amb l'Administració, per a comunicar-se amb els individus de la seua comunitat cultural.
Als mitjans de comunicació de masses, açò s'ha fet de manera feble i, pitjor encara, amb reculades; n'hi ha prou amb donar una ullada a l'actual programació i llengua que empra Canal 9-RTVV per a comprovar-ho.
A l'Administració del Consell de la Generalitat Valenciana, només l'1% dels llocs de treball de l'Administració autonòmica tenen com a requisit el coneixement del valencià. A l'escola, només dos alumnes de cada deu estudien en valencià.
Després de 20 anys, la Llei d'ús ha aconseguit que se'n tinga més coneixement però malauradament minva l'ús social de la llengua. Per tant, hem tingut 20 anys de coneixement i pocs d'ús. Tanmateix, el fet de no haver assolit els seus objectius al llarg d'aquestos 20 anys, es fa imminent una modificació o d'una altra Llei, la qual incidesca molt més en l'ús. Per altra banda la llei contempla una asimetria en el tracte de les comarques castellanoparlants en el sentit de no introduir-hi el coneixement obligatori del valencià a les escoles que cal coregir. Tots els valencians i valencianes han de conéixer les dues llengües oficials.
Per tant, complexitat lingüística (doble territorialitat), conflicte lingüístic (amb una llengua que resisteix per sobreviure i que recula inexorablement i una altra, la de l'Estat, la llengua expansiva que li usurpa tots els àmbits d'ús) i la integració entesa com la desintegració dels altres.
Però no podem quedar-nos en la mera contemplació dels avanços aconseguits. Cal seguir lluitant, i potser ara més que mai, perquè el futur presenta nous reptes i es troba ple d'interrogants.
Les primeries del s. XXI, ens ofereixen dos fenòmens cabdals on incidir per tal de capgirar l'ús del valencià, com són la immigració i Internet. Hem de guanyar nous parlants per a la nostra llengua i hem de procurar que aquesta tinga una presència d'avantguarda en el terreny de les noves tecnologies de la informació, tant pel que fa a l'ús com pel que fa a la creació de programari.
Valencia 20 de novembre de 2003
STAPV-Intersindical Valenciana
Sector de Generalitat Valenciana
