Transparència 2016

  1. Sobre la llei de transparència

    En el context actual d’enduriment de la lluita de classes, la classe treballadora s’ha sentit indignada pels casos de corrupció i malversació de recursos públics, mentre patia els efectes d’una crisi que no ha contribuït a crear ni gestionar.
    Davant la creixent virulència amb què es posava en qüestió els privilegis d’una classe política, econòmica i sindical, assetjada judicialment i políticament, s’hi han promulgat algunes lleis adreçades a contindre i reprimir el descontentament. Mentre que la llei de seguretat ciutadana, la llei mordassa, posa els mitjans legals per criminalitzar la protesta al carrer, la llei de transparència suposa, d’una banda, una llavada de cara per a aquelles organitzacions que s’han finançat abundantment amb recursos públics, de l’altra articula uns mecanismes de control i de sanció contra aquelles organitzacions que, com la nostra, no se sotmeten barata subvencions o alliberaments.
    El Sindicat sempre ha respost davant la seua afiliació i el conjunt dels treballadors i treballadores, i els seus comptes han sigut sempre sotmesos al control i la fiscalització dins dels seus òrgans, que són participatius i assemblearis. Per imperatiu legal, ens hem d’adaptar als requeriments de la llei i publicar la següent informació en el format i lloc on altres, que no són els treballadors i treballadores que el Sindicat representa, han decidit.
    Intersindical Valenciana denuncia una llei de transparència que no respon a la voluntat i al dret dels treballadors i treballadores, sinó a l’interés dels òrgans de control i de repressió de l’Estat.

  2. Organigrama

    STAS-INTERSINDICAL VALENCIANA, per la seua naturalesa, és una entitat de dret amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus fins, que es governa i s’administra en règim d’autonomia de forma democràtica, en el marc establert per les lleis i d’acord amb els seus Estatuts.

    STAS-INTERSINDICAL VALENCIANA està integrat per les distintes Unions Comarcals i Seccions Sindicals existents en les distintes comarques del País Valencià, cadascuna de les quals està integrada pel conjunt de l’afiliació dels distints sectors de les treballadores i els treballadors.

    Existiran els següents òrgans sindicals:

    Congrés: màxim òrgan de debat i decisió. Estarà constituït per delegats i delegades elegits en cada Unió Comarcal o Secció Sindical, segons els criteris de composició establits en funció del nombre d’afiliacions pel Consell Nacional. De forma ordinària, serà convocat cada quatre anys pel Consell Nacional.

    Consell Nacional, màxim òrgan de decisió entre congressos. Integrat per les persones representants de cada Sector, que, transitòriament, seran elegides per les Unions Comarcals o Seccions Sindicals, abans de cada sessió del Consell Nacional.

    Secretariat Nacional: l’òrgan de gestió, representació i direcció del STAS-INTERSINDICAL VALENCIANA entre les reunions del Consell Nacional. És elegit pel Congrés, o si no n’hi ha pel Consell Nacional, el qual determina la seua composició i nombre de membres, atenent a una adequada representació territorial i sectorial.

    Seccions Sindicals. Representació de STAS INTERSINDICAL VALENCIANA als centres de treball, sobretot a l’Administració Local.

    Unions Comarcals/ Territorials, en els diferents nivells territorials i funcionals respectivament, comptaran amb un/a Coordinador/a Comarcal/territorial.

  3. Secretariat Nacional

    Cristina Costart Tafalla
    Secretaría de Organització
    Salvador Sanmartín Navarro
    Secretaría de Acció Sindical
    Jesús Giménez Chicharro
    Acció Sindical Sector Local
    Pep Bomboi Arias
    Secretaría de Comunicació i Polítiques Lingüístiques
    Diana Vázquez Jiménez
    Acció sindical Sector Local
    Encarna García Andrés
    Secretaría de Salut Laboral
    Clara Saborit García
    Secretaría d’Actes
    Julián Martínez Juan
    Acció sindical Sector Generalitat - Alacant
    Josep A. Bernat Calabuig
    Acción sindical Sector Empreses Públiques
    Javier Escos Martín
    Secretaría de formació
    Gertrudis Hurtado García
    Acció Sindical Sector Correus
    Voro García Martín
    Secretaría d’Administració
    Elisa Cuadra
    Secretaría Igualtat
  4. Personal laboral

    Servei Jurídic: 2 persones contractades a 2014 i 2016.

    Netetja: 2 persones contractades (1 Alicant, 1 València) a 2013 i 2014.

  5. Acció sindical

    Durant les darreres legislatures, i d’una manera especialment acarnissada durant el darrer període de govern del Partit Popular, s’ha produït una enorme degradació dels drets laborals i socials, tallats de soca-rel mitjançant successives reformes, que, com ha ocorregut en l’Estat espanyol, s’han acompanyat amb una retallada de la democràcia i un augment de la via repressiva per a castigar a els qui lluitem per un canvi radical de model.
    Aquestes polítiques han tingut com una de les seues conseqüències més perverses l’augment constant de les desigualtats fins a mostrar amb tota claredat la injustícia d’un sistema que, alhora, genera un fort augment de la pobresa i un enriquiment inacceptable d’una minoria de la població.  Una part fonamental d’aquesta estratègia depredadora ha estat la privatització i mercantilització dels serveis públics.
    Un altre efecte devastador d’aquest procés ha estat l’augment de les desigualtats de gènere. Són les dones les qui carreguen en major mesura amb les conseqüències d’aqueixes polítiques, les que pateixen més les situacions de pobresa, les que treballen en sectors més precaris, les que menys cobren, les que més desprotecció dels sistemes socials suporten, les que més treball domèstic realitzen, les que cuiden a la resta de les persones. I tot això, amb una pàtina d’invisibilitat sistèmica i sistemàtica. A més, cal denunciar així mateix la violència masclista en les seues múltiples expressions, com a reflex d’aqueixa desigualtat estructural que pateixen les dones.
    Per a actuar en profunditat sobre i contra les situacions de desigualtat, és necessari analitzar i creuar els diversos eixos de discriminació pel fet que les situacions d’exclusió s’agreugen si tenim en compte i relacionem factors de classe amb el gènere, amb l’origen, la diversitat sexual o cultural.
    Davant aquesta lleugera anàlisi global, el darrer Congrés de STAS-Intersindical, celebra els primers dies de maig de 2016, des del compromís inquebrantable amb el canvi que va possibilitar un nou govern de progrés en la Generalitat Valenciana, va fixar les línies essencials de la nostra acció sindical refermant els trets d’identitat de l’organització, perquè independentment del govern que hi haja en qualsevol moment, la nostra política sindical no pot variar. I tot i que la nostra línia d’acció sindical ha d’adaptar-se als nous temps,  cal continuar en la reivindicació i en la lluita per la recuperació dels drets que ens han sigut sostrets, i fins i tot millorar-los.
    Si hem de sintetitzar l’horitzó marcat al per a l’organització en aquest congrés, no hi ha cap dubte que es mou en una línia de continuïtat, hem arribat on estem creixent,  i mirem cap a un futur al qual ens hem de dirigir creixent.
    Amb l’objectiu d’instrumentalitzar i vehicular aquest manament congressual, des del Secretariat Nacional, ens plantejàrem la necessitat d’una estructura integral i integrada de les àrees d’organització, comunicació i acció sindical, amb la convicció que aquesta era l’opció més operativa per a donar resposta als reptes actuals i vertebrar una actuació cohesionada, coherent i contundent. Les línies centrals d’aquesta intervenció integrada són les següents:

    CENTRALITAT DE LA LLUITA CONTRA LA PRECARIETAT.-

    La precarietat laboral impedeix el desenvolupament de les persones, determina l’actitud social i política de les mateixes i condemna al conjunt de la societat a una vida molt pitjor.  La precarietat no és un problema de qui la pateix, sinó que constitueix un autèntic problema estructural de l’administració pública, un perill imminent per a la viabilitat d’aquesta, una xacra social i l’avantsala de les condicions futures del conjunt de la classe treballadora i, llevat que siguem capaces d’articular les lluites suficients als centres de treball, aquesta situació induïda per una voluntat política als servei del poder econòmic, posa en perill la prestació dels serveis públics essencials.
    La forta pèrdua d’ocupació en els serveis públics suposa un empitjorament de la qualitat dels mateixos, sent part de l’estratègia privatitzadora i de fomentar el negoci amb les necessitats socials. Així mateix, l’absència d’una estratègia i planificació davant l’envelliment dels qui treballen en l’administració, i la falta de preparació del relleu que s’hauria de produir, ens aboca possiblement a un col·lapse de nefastes conseqüències.
    Cal reconèixer que l’administració valenciana ha abordat, amb el Pla Estratègic,  una actuació si més no teòrica per a reconduir aquesta situació. Però no és menys cert que els acords del sindicalisme institucional amb el govern central no sols posen dificulten aquesta previsió i els acords per a desenvolupar-la, sinó que, des d’un posicionament neo-regionalista, la fan del tot impossible.
    És per això,  que cal donar centralitat absoluta a la lluita contra la precarietat i el compromís a garantir la prestació pública dels serveis essencials per a la ciutadania. Aquest objectiu d’abordar amb caràcter prioritari la lluita contra la precarietat interpel·la també al nostre servei jurídic i ens ha d’obligar a un plantejament integral d’aquest.

    CENTRALITAT DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE I LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT

    Hem d’incorporar l’anàlisi de gènere, preguntant-nos sobre els impactes diferenciats que les nostres línies d’actuació tenen sobre els homes i les dones i adoptant les mesures necessàries per a promoure la igualtat. I hem de recordar que la igualtat de gènere no és igualtat de tracte
    Igualment, hem d’identificar continguts que responguen millor i atenguen als interessos estratègics i a les necessitats de les dones, promovent la seua participació perquè siguen elles qui establisquen les seues reivindicacions. En aquest sentit, mereixen especial esment les vagues dels sectors feminitzats que hem viscut recentment , com ara les vagues de personal educador i la vaga de dones. L’organització d’aquestes vagues constitueix una oportunitat extraordinària perquè les pròpies dones avancen en la identificació i articulació de la defensa dels seus interessos.
    Han sigut vagues molt meritòries pel fet que qüestionen el propi sistema d’organització de les cures, basat en la divisió sexual dels treballs i en una menor valoració dels treballs desenvolupats per les dones. Sens dubte, ens ofereixen un aprenentatge que enriqueix l’estratègia de tot el sindicat.
    L’elaboració i aprovació del II Pla d’Igualtat d’Oportunitats ha suposat un pas endavant en mirar de franc la bretxa salarial ignorada sistemàticament en l’àmbit de les administracions públiques.
    Per al sindicat, l’eradicació de la bretxa salarial de gènere ha de concretar-se en la lluita de salaris iguals per treballs d’igual valor, minimitzant la segmentació o concentració de dones o homes en determinats àmbits i exigint la revisió de la classificació dels llocs amb perspectiva de gènere, utilitzant sistemes més objectius de valoració.
    A més, cal identificar altres continguts que atenguen als interessos estratègics de les dones i per això hem d’anar més enllà de les mesures de conciliació, que no fan sinó reproduir l’actual sistema de cures, perpetuant els rols de gènere i la subordinació de les dones.

    RESISTIR A l’HOMOGENEÏTZACIÓ CULTURAL: LA LLUITA PELS DRETS LINGÜÍSTICS I LA GENERALITZACIÓ D’UN SINDICALISME DE PAÍS

    L’homogeneïtzació cultural és consubstancial al sistema capitalista. I, en el marc d’estats forts, centralitzadors i uniformitzadors, com l’espanyol, la supervivència i l’ús normalitzat de la nostra llengua no estan ni molt menys garantits. Conformem, d’altra banda, una comunitat lingüística xicoteta, i les indústries culturals i comunicatives estan i estaran lluny de ser rendibles. Al mateix temps, en el nostre país no es donen consensos bàsics en qüestions clau com la política lingüística.
    De fet, ara mateix, la resistència davant polítiques de normalització i a favor de la igualtat de drets lingüístics, han tornat a posar al tauler de joc polític la batalla per la llengua i donat protagonisme sectors socials espanyolistes i grups polítics i mediàtics obertament etnocides, militants contra la més mínima presència i expressió pública de la nostra llengua els quals, a més,  gaudeixen d’una perfecta i indiscutible homologació institucional i social.
    La realitat és que avui, al País Valencià, no és possible viure íntegrament en català. El nostre idioma està en una situació minoritzada i resulta molt complex, en molts àmbits i territoris, resistir a l’assimilació cultural i lingüística. Per a Intersindical, la defensa dels drets socials ha d’anar de la mà de la defensa dels drets lingüístics i ha de constituir un espai central i vertebrador de la nostra acció sindical.
    Com a sindicat, tenim un repte de capital importància en la nostra tasca quotidiana. De fet, dins de la nostra organització, i en els àmbits en els quals tenim influència, és també la nostra responsabilitat sindical normalitzar l’ús de la llengua, com a instrument fonamental, amb un gran potencial per a defensar els drets lingüístics dels treballadors i treballadores. Aquesta responsabilitat, interpel·la i ha d’involucrar de ple l’acció formativa de l’organització i el deure inexcusable i ineludible de formar les i els permanents sindicals.

    Aquests tres vectors essencials troben els seu punt de confluència en una organització flexible i dinàmica per a materialitzar l’objectiu:

    CREIXENT: UN SINDICAT FORT PER A ENFORTIR A LA CLASSE TREBALLADORA, EMPODERAR LES PERSONES I ENFORTIR L’ORGANITZACIÓ

    Un model sindical com el nostre amb un l’assemblearisme com a tret d’identitat i l’atenció i recolzament des de la proximitat, sustenta el seu creixement en valors com la militància, el compromís,  la solidaritat i l’honestedat amb els sindicat i amb el conjunt de la classe treballadora. Valors característics de la nostra afiliació que des de l’organització sempre hem de reconèixer i agrair.
    Evidentment, aquest model determina un creixement vinculat als nivells d’atenció i de responsabilitat que l’organització pot assumir, i allunyat de creixements semi-tumorals els quals molt sovint son producte de campanyes i estratègies oportunistes d’afiliació.
    Militar, exigeix un enorme esforç, i no ens referim, ni exclusivament ni principalment, a l’esforç de la dedicació. La complexitat del context,  afegida a la fortalesa i avantatge dels nostres adversaris, obliga a treballar de valent per a abordar realitats i situacions laborals cada vegada més heterogènies; ens exigeix arriscar i innovar en camins no transitats tant en l’organitzatiu com en els repertoris d’actuació; ens situa davant el repte d’aprendre i formar-nos constantment per a respondre millor als desafiaments
    És per això que necessitem, en un escenari tan exigent, reforçar la nostra autoestima, reconèixer-nos en el nostre compromís i alimentar un clima col·lectiu que ajude cada permanent sindical i a cada militant a recórrer aquesta fase amb motivació i objectius compartits.  El nostre sindicalisme d’afiliació i militància constitueix la nostra principal fortalesa i palanca per a avançar en la consolidació d’un CREIXEMENT RESPONSABLE.
    Contra aquesta opció de sindicalisme combatiu sabem que anem a trobar l’actuació decidida dels qui postulen i defensen un sindicalisme de concertació. Això ho hem vist ratificat amb tota rotunditat amb la llei de participació institucional amb la qual es gratifica els serveis d’aquells sindicats que contribueixen a legitimar l’estatus quo.
    Ara, quan fa poc més d’una any del nostre Congrés i ja hem ultrapassat la meitat de legislatura del govern del canvi, volem renovar la nostra ambició per a ser útils. I eixe repte és, essencialment, organitzatiu.
    L’organització, la seua plasticitat i adequació sistèmica, és allò tenim per complet a les nostres mans i depèn quasi exclusivament de la nostra determinació. Volem millorar els nostres instruments d’intervenció, empoderar a la militància i orientar-nos a una acció sindical, social i política més ambiciosa. El nostre treball consisteix a crear les condicions organitzatives que ho facen possible.

  6. Balanç de Situació

    Exercici 2016            Periode: 1-01-2016 / 31-12-2016
    Tipus de balanç: complet.

    ACTIU

    A) ACTIU NO CORRENT
    I. Immobilitzat intangible 3.188,00
    5. Aplicacions informàtiques 3.188,00
    II. Immobilitzat material 148.970,53
    1. Terrenys i construccions 148.970,53
    V. Inversions financeres a llarg termini 900,00
    5. Altres actius financers 900,00
    TOTAL A 153.058,53
    B) ACTIU CORRENT
    III. Deutors comercials i altres comptes a cobrar 2.216,45
    1. Clients per vendes i prestacions de serveis 150,00
    3. Deutors diversos 6.160,02
    6. Altres crèdits amb administracions públiques 4.093,57
    VII. Efectivo y otros activos líquidos equivalentes 83.293,61
    1. Tresoreria 83.293,61
    TOTAL B 81.077,16
    TOTAL GENERAL 234.135,69

    PATRIMONI NET I PASSIU

    A) PATRIMONI NET
    A-1) Fons propis 152.610,35
    I. Capital 152.610,35
    1. Capital escripturat 152.610,35
    TOTAL A 152.610,35
    B) PASSIU NO CORRENT
    II. Deutes a llarg termini 33.741,34
    2. Deutes amb entitats de crèdit 33.741,34
    TOTAL B 33.741,34
    C) PASSIU CORRENT
    III. Deutes a curt termini 505,50
    5. Altres passius financers 505,50
    V. Creditors comercials i altres comptes a pagar 8.458,18
    3. Creditors diversos 3.080,13
    6. Altres deutes amb les administracions públiques 5.378,05
    TOTAL C 7.952,68
    TOTAL GENERAL 194.304,37

     

  7. Pèrdues i guanys

    Exercici 2016       Període: 1-01-2016 / 31-12-2016

    A) OPERACIONS CONTINUADES
    5. Altres ingressos d’explotació 347.768,52
    a) Ingressos accessoris i altres de gestió corrent 329.624,67
    b) Subvencions d’explotació incorporades al resultat de l’exercici 18.143,85
    6. Despeses de personal 54.063,37
    a) Sous, salaris i assimilats 41.376,63
    b) Càrregues socials 12.686,74
    7. Altres despeses de l’explotació 250.093,89
    a) Serveis exteriors 249.974,07
    b) Tributs 119,82
    8. Amortització de l’immobilitzat 3.884,41
    13. Altres resultats 1.895,10
    A.1) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11+12+13)41.621,95
    15. Despeses financeres 1.790,63
    b) Per deutes amb tercers 1.790,63
    A.2) RESULTAT FINANCER (14+15+16+17+18) 1.790,63
    A.3) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A.1+A.2) 39.831,32
    A.4) RESULTAT DE L’EXERCICI D’OPER. CONTINUADES (A.3+ 19) 39.831,32
    B) OPERACIONS INTERROMPUDES
    A.5) RESULTAT DE L’EXERCICI (A.4 + 20) 39.831,32
  8. Memòria econòmica

    STAS INTERSINDICAL VALENCIANA

    NIF
    G96109558
    UNITAT MONETÀRIA
    EUROS. (€)

    ACTIVITAT DE L’ENTITAT.

    STAS Intersindical Valenciana és una organització sindical confederada dins d’Intersindical Valenciana, centra la seua activitat en la defensa i protecció dels treballadors i treballadores del sector públic valencià en les administracions autonòmica, local i estatal.

    1. BASES DE PRESENTACIÓ DELS COMPTES ANUALS:

    1.1. IMATGE FIDEL

    Els comptes anuals han de redactar-se amb claredat, perquè la informació subministrada siga comprensible i útil per als aportants, beneficiaris i altres interessats, havent de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i de les variacions originades en el patrimoni net durant l’exercici, així com de l’activitat desenvolupada, de conformitat amb les disposicions legals.
    A aquest efecte, en la comptabilització de les operacions s’atendrà la seua realitat econòmica i no només la seua forma jurídica, i els comptes anuals hauran d’incloure informació rellevant i fiable.
    Quan es considere, en la memòria se subministraran les informacions complementàries necessàries per a aconseguir aquest objectiu, motivant i explicant la seua influència sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats de l’entitat.

    1.2. PRINCIPIS COMPTABLES APLICATS

    La comptabilitat de les entitats no lucratives es desenvoluparan aplicant obligatòriament els següents principis comptables:

    1. Entitat en funcionament .
      Es considerarà que l’activitat de l’entitat continuarà en un futur previsible, per la qual cosa l’aplicació dels principis i criteris comptables no té el propòsit de determinar el valor del patrimoni net a l’efecte de la seua transmissió global o parcial, ni l’import resultant en cas de liquidació.
    2. Meritació .
      Els efectes de les transaccions o fets econòmics es registraran quan passen, imputant-se a l’exercici a què els comptes anuals es referisquen les despeses i els ingressos que l’afecten, amb independència de la data del pagament o del cobrament.
    3. Uniformitat.
      Adoptat un criteri, haurà de mantindre’s en el temps i aplicar-se de manera uniforme. Si s’alterara el criteri adoptat, es faria constar en la memòria, indicant la incidència quantitativa i qualitativa de la variació sobre els comptes anuals.
    4. Prudència.
      S’haurà de ser prudent en les estimacions i valoracions a realitzar en condicions d’incertesa. La prudència no justifica que la valoració dels elements patrimonials no responga a la imatge fidel que han de reflectir els comptes anuals. Únicament es comptabilitzaran els ingressos obtinguts fins el dia de tancament de l’exercici. Per contra, s’hauran de tindre en compte tots els riscos, amb origen en l’exercici o en un altre d’anterior, tan prompte com siguen coneguts. S’hauran de tindre en compte les amortitzacions i correccions de valor per deterioració dels actius, tant si l’excedent de l’exercici és positiu com negatiu.
    5. No compensació.
      Llevat que una norma dispose de forma expressa el contrari, no podran compensar-se les partides de l’actiu i del passiu o les de despeses i ingressos, i es valoraran separadament els elements integrants dels comptes anuals.
    6. Importància relativa.
      S’admetrà la no-aplicació estricta d’alguns dels principis i criteris comptables quan la importància relativa en termes quantitatius o qualitatius de la variació que tal fet produïsca siga escassament significativa i, en conseqüència, no altere l’expressió de la imatge fidel. Les partides o els imports la importància relativa dels quals siga escassament significativa podran aparéixer agrupats amb uns altres de similar naturalesa o funció.

    En els casos de conflicte entre principis comptables, haurà de prevaldre el que millor conduïsca al fet que els comptes anuals expressen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats obtinguts per les activitats desenvolupades.

    1.3. Aspectes crítics de la valoració i estimació de la incertesa

    La valoració pressupostària dels ingressos de les quotes en descompte per nòmina s’ha realitzat a partir de les quanties ingressades el desembre de l’exercici anterior.
    Pel que fa a les quotes per rebut bancari, es valora segons els rebuts emesos en el primer semestre de l’exercici en curs, quantia que es veurà disminuïda en l’import resultant d’aplicar-hi el percentatge de devolucions de rebuts en l’exercici anterior. En l’exercici 2016 va ser d’un 3,86%.
    Respecte a la valoració de les despeses, atés que la major part són prou estables en les quanties, es pren com a pressupost el valor de l’últim exercici. Algunes quanties s’han vist alterades per circumstàncies que seran explicades en el desenvolupament de la memòria.

    1.4. Comparació de la informació

    Amb la intenció de fer més accessible la informació comptable, aquesta es presenta comparada. D’aquesta manera sent aquest l’estat de comptes de l’exercici 2016, es compara amb l’exercici 2015 en el seu nivell d’execució, a més de fer-ho amb el pressupost del 2016 i les previsions reflectides en el pressupost del 2017.

    1.5. Cambis en criteris comptables

    Respecte a l’exercici 2015, s’ha aprofundit en l’aplicació dels principis comptables, no compensant partides de despeses i d’ingressos de què són les més rellevants els comptes d’ingressos per quotes mitjançant rebut bancari i les devolucions.

    1.6. Correcció d’errors

    S’ha corregit un error de duplicitat de factura en el tancament del 2015 i esmenat en aquest exercici.
    Factura duplicada de cànon per un import de 116,75.

    2. EXCEDENT DE L’EXERCICI.

    2.1. Anàlisi de les principals partides que formen l’excedent de l’ejercici

    L’excedent de l’exercici és la diferència entre els ingressos i les despeses reportades en el període, excepte els que hagen de comptabilitzar-se directament en el patrimoni net.
    Una vegada realitzat el tancament de l’exercici, l’excedent net resultant ascendeix a 39831,32 euros.
    La carta financera estableix com a destinació del possible excedent un fons de reserva finalista, que garantisca la supervivència de la nostra organització sindical.
    També recull que de forma ordinària es pressuposten partides per a dotar els fons de reserva de congressos, eleccions, patrimoni (un 5%) i caixa de resistència.
    Fins hui això no s’ha fet de forma fidel. En primer lloc, per l’absència d’excedents fins a l’exercici 2015; en segon lloc, per entendre com a millor sistema de funcionament pressupostar directament les despeses per a les partides d’eleccions o congressos en l’exercici d’execució, sense recórrer a fons de reserva previs a manera d’estalvi; aquesta conducta és més flexible i permet una major disponibilitat de tresoreria en els exercicis en què no estan previstes despeses per a aquestes partides, atés que els fons de reserva són finalistes i impedeixen la disposició dels seus fons per a altres comeses que no siguen les pròpies de la seua finalitat.
    En aquesta línia, per a l’exercici 2016 es van pressupostar 15.000 euros per a la realització del III Congrés d’STAS-Intersindical Valenciana, de què va ser finalment executada una despesa d’11.331,77, i per a la partida d’eleccions es van pressupostar 500 euros, amb una despesa de 964,85 euros.
    La compra del local situat en el local de Juan de Mena 20, actualment en obres, va suposar la disposició de la totalitat del fons de patrimoni, amb un muntant de 20.988,15 euros.
    En l’exercici 2016 es va començar a dotar el fons de reserva de caixa de resistència, tal com es va aprovar en el Consell d’STAS-Intersindical Valenciana celebrat el 19 de febrer del 2016.

    Informació sobre la proposta d’aplicació de l’excedent

    En línia amb el que s’ha exposat es proposa el següent repartiment:

    Base de reparimentImport
    Excedente d’ejercici 39831,32
    Fons reserva0
    Fons reserva patrimonial 0
    Fons reserva congressos0
    Fons reserva eleccions0
    Fons reserva caixa resistència10.000
    Fons social29831,32

    3. NORMES DE REGISTRE I VALORACIÓ.

    3.1. Inmobilitzat intangible

    L’actiu recollit com a immobilitzat intangible comprén una aplicació informàtica per a dispositius mòbils, el muntant total del qual correspon al desenvolupament i manteniment del programa.

    3.2. Inmobilitzat material

    Com a tals s’entenen la reforma del local situat en Juan de Mena, 22, baixos i el local recentment adquirit, annex a l’anterior i situat en Juan de Mena, 20, baixos.
    Aquests béns estan valorats pel seu preu d’adquisició i/o cost de condicionament i posada en funcionament i seran amortitzats segons el que establerix en la normativa vigent.

    3.3. Arrendaments operatius d’edificis

    Entenent com a tals aquells d’ús: el de la seu de València, situada en el carrer Juan de Mena, 22, baixos, i el de la seu d’Alacant, situada en el carrer Álvarez de Sereix, 12, entresòl.
    La despesa dels citats arrendaments es computa com a despesa en l’exercici de la seua aplicació.

    3.4. Instruments financers

    Depòsit a llarg termini per un import de 8.000 euros, que es correspon amb el fons de reserva de la caixa de resistència constituït en 2016. Aquest depòsit està pignorat al préstec concedit per Cajamar per a l’adquisició del local situat en Juan de Mena, 20, baixos.
    Préstec per un import de 35.000 euros, a 15 anys, constituït per a l’adquisició del local situat en Juan de Mena, 20 de València.

    3.5. Impostos sobre beneficis

    STAS-Intersindical Valenciana com a entitat sense ànim de lucre està exempta de l’impost de societats; no obstant això, es presenta anualment ja que és un document que sol ser requerit a l’hora de realitzar qualsevol tràmit amb entitats financeres, entre altres.

    3.6. Ingress i despeses

    Els ingressos i despeses seguint el principi comptable de la meritació, es computen en el moment del naixement del dret o de l’obligació amb independència del seu cobrament o abonament en compte.
    Tant les despeses com els ingressos, una vegada finalitzat l’exercici, es liquiden en el compte de pèrdues i guanys.

    3.7. Provisions i contingències

    En l’exercici 2016 es va proveir amb 8.000 euros el fons de reserva per a la caixa de resistència.
    El fons de reserva de patrimoni va ser utilitzat en la compra del local situat en el carrer Juan de Mena, 20, baixos.

    3.8. Criteris emprats per al registre i la valoració de les despeses de personal

    El mateix utilitzat per a la resta de despeses i ingressos, principi de la meritació.

    3.9. Subvencions, donacions i llegats

    STAS-Iv rep una subvenció directa de la Diputació d’Alacant per les despeses de funcionament, aquesta subvenció se sol·licita en el segon semestre prèvia justificació de despeses.
    A través d’Intersindical es reben dues subvencions sobre la base del nombre de delegats i delegades, del Ministeri de l’Interior i de la Conselleria d’Economia Sostenible.
    Aquestes subvencions es liquiden anualment, una vegada finalitzat l’exercici, amb Intersindical Valenciana, conjuntament amb les quotes i les despeses compartides de la seu d’Alcoi, publicacions i servidor d’Internet.
    En l’exercici 2016 es reflecteixen les subvencions rebudes en 2015 i 2016, en liquidar amb Intersindical en moment posterior al tancament comptable de l’exercici 2015 per STAS-Iv.

    El sindicat CAT va reclamar a Intersindical la seua part proporcional de les subvencions rebudes per Intersindical per nombre de delegats i delegades de l’any 2012 al 2015, fet que va afectar STAS-Iv amb una quantia de 1.739,48 euros.

    Totes les subvencionis es computen com un ingrés en el compte de pèrdues i guanys.

    3.10. Criteris emprats en transaccions entre parts vinculades

    4. INMOVILITZAT MATERIAL, INTANGIBLE I INVERSIONS INMOBILIARIES.

    4.1. Anàlisi de movimients
    Nom del béSaldo InicialEntradesEixidesSaldo Final
    Juan de Mena,22103.387,0400103.387,04
    Juan de Mena, 20052.186,9752.186,97
    Total…103.387,0452.186,97155.574,01
    4.2. Amortizacions
    Nom del béSaldo InicialEntradeseixidesSaldo FinalValor Net
    Juan de Mena,222.972,613101,616.074,2297312,82
    Juan de Mena, 200782,80782,8051404,17
    Totals2.972,613884,416857,02148716,99
    4.3. Arrendaments financers i altres operacions
    Nom del béCost en origenDurada contrateAnys transcorregutsQuotes satisfetesQuotes en l’exerciciPendents
    Juan de Mena, 2225319985,257260N.D.
    Alvarez de SereixInd.N.D.208125808N.D.

    5. BENS DEL PATRIMONI HISTÒRIC.

    No se’n disposen.

    6. ACTIUS FINANCERS.

    CategoríesInstruments financers a llarg termini
    Instruments de patrimoniValors representatius de deuteCrédits derivats i altres
    Exercici XExercici x-1Exercici XExercici x-1Exercici XEjercicio x-1
    Inversions mantingudes fins al venciment000080000
    Total…000080000

    Es fa referència a un depòsit a termini fix contractat en Cajamar.

    7. PASSIUS FINANCERS.

    CategoríesInstruments financers a llarg termini
    Deutes amb entitats de créditObligacions i altres valors negociablesDerivats i altres
    Ejercici XExercici x-1Exercici XExercici x-1Exercici XExercici x-1
    Débits i partides a pagar33.741,3400000
    Total…33.741,340

    8. FONS PROPIS.

    Denominació del compteSaldo InicialEntradesExidesSaldo Final
    Fons social119.468,3633.141,99152.610,35
    Reserves estatutàries20.988,15800020.988,158000
    Excedents d’exercicis anteriors12.153,8412153,840
    Excedent d l’exercici39.831,3239.831,32
    Total…152.610,3580.973,3133.141,99200.441,67

    9. SITUACIÓ FISCAL.

    9.1. Impostos sobre beneficis

    No procedeix, ja que estem exempts de tributar sobre excedents propis de l’activitat principal del Sindicat. (Art. 6 de la Llei 42/2002 de règim fiscal de les organitzacions sense ànim de lucre.).

    10. INGRESSOS I DESPESES.

    Vegeu l’annex final del document, Compte d’explotació detallat de l’exercici 2016.

    11. SUBVENCIONS, DONACIONS I LLEGATS .

    Entitat concedentAny de concessióPeriode d’aplicacióImport conceditImputat al resultat del exerciciTotal imputat a resultats
    Dip. Alacant201620164.216,8120164.216,81
    Ministerio de Trabajo201620165.079,0520169.687,33 (*)
    Conselleria d’Economia sostenible201620162.199,3920164.239,71 (*)
    Totals…11495,2518143,85

    (*) En el compte de resultats s’han inclòs les subvencions del 2015 i 2016, ja que no s’hi podien incloure abans del tancament de l’exercici 2015.

    12. COMPLIMENT PROGRAMES DE L’ENTITAT.

    Sin datos disponibles.

    13. UNA ALTRA INFORMACIÓ.

    En el càlcul del romanent no s’inclouen les despeses derivades del capital amortitzat i de la part ja abonada per la compra del local situat en Juan de Mena, 20, ja que és part del patrimoni.
    Cap dels membres que conformen la direcció de l’entitat (Secretariat Nacional) o exerceixen algun càrrec sindical rep cap prestació econòmica en concepte de retribució pel seu treball.

Top